El cau de les sis cordes

El cataclisme mecànic de l' u-gears va deixar-me una marca durant molts de mesos. La jugueta és encara avui dins un calaix del qual va sortir per poder redactar de forma precisa per què punyetes no sona com toca. Després d'aquesta sortida penitenciària autoritzada ha tornat a les tenebres del fèretre per no sortir-ne a curt termini.  I, com vaig dir al final de la darrera entrada, si no hagués estat per l'amor encara em trobaria en el mateix punt: els preparatius de les noces anaven accelerant-se i la gran sorpresa calia esforç i temps. Em vaig trobar amb entrebancs musicals però tot va anar bé, vaig arribar a poder tocar la peça de memòria sense problemes aparents. Sortosament, aquesta vegada m'havia organitzat bé (cosa molt estranya en mi) i setmanes abans ja la podia tocar de cap, cosa que em va donar seguretat.  Aquesta seguretat va omplir el meu pit i va donar vent a les meves veles molt abans de poder afirmar el que acab de dir. Si volia, podia. No

El vuit és la xifra de la meva bona sort, esper que aquesta "nova aventura" acabi més aviat! Tant he escrit sobre el tema que ja no sé exactament per on anava. Havia comprat la jugueta, havia llegit el manual una mica per sobre i estava tot a punt per començar a tocar-la. Estava il·lusionat i finalment ho tocaria amb les mans (mai més ben dit). No record exactament quin dia era, però estava assegut a ca nostra, amb l'esquena recta, les cordes tensades (que no afinades) i vaig intentar fer rodar la roda per generar una primera nota. Durant el muntatge aconseguia fer-la rodar insistint-hi una mica però vaig decidir que aquest era un problema que ja resoldria més endavant, com un bon procrastinador. (Li manca l'accent diacrític i el punt final.) Però llavors aquest problema ja no era ni imminent, era més que real. Calia una força determinada per fer-la girar, tanta que havia de mantenir-ho tot amb força amb la mà esquerra, fins al punt de no poder tocar les